Un archivo de sentimientos

Facebooktwittergoogle_pluslinkedin

Us presento Umans nova adquisició a la meva biblioteca. En aquest llibre Ann Cvetkovich desenvolupa un enfocament queer del trauma a través de la critica cultural.

Reconeix la importància de reconèixer i arxivar narracions del trauma des de l’ordinari al quotidià. ( exotitzant lo domèstic)

Ann rebutja les visions patolitzants del trauma que predominen en les discursos mèdics i clínics sobre aquest tema.

Ann Cvetkovich té altres llibres també molt interessants com Mixed feelings: feminism, mass culture, and victorian sensatiolism i depression: a public feeling. Aquest últim tenia moltes ganes de llegir-lo però estic una mica cansada de sempre llegir en angles i m’apeteixia poder llegir des de unànime via menys esgotadora.

Mònica Florensa

Reflexionando sobre epistemologia

Facebooktwittergoogle_pluslinkedin

 

Siempre he tenido claro que  tener claro el modelo teórico  en el que nos apoyamos para interpretar el mundo y la realidad es básico. 

En mi práctica como formadora y supervisora, en muchas ocasiones me  encuentro con personas que me comentan que han probado de utilizar el árbol de la vida  o cierto mapa concreto y no les funciono. Utilizar diferentes “técnicas” sin una base teórica le quita todo el sentido a la conversación que estamos manteniendo.

La epistemología es la flecha que me guía en las conversaciones, la que me da la intención y dirección de estas. Es la que proporciona la influencia  a las reflexiones de mis consultantes  a través de mis preguntas. Es la que me da una estructura no fija. Una estructura con movimiento intencionado.

A la pregunta de cómo influye el marco epistemológico en que se basan las prácticas narrativas a mi práctica, diría que me proporciona una mirada y una postura diferente con mis consultantes. La forma de ver el mundo hace que la intención de mis preguntas sea concreta y coherente con esa forma de verlo e interpretarlo para mí. 

Mi forma de entender la realidad como no única sino diversa, y como variable me aporta la visión de la posibilidad de encontrar un espacio entre la persona y el problema. Un espacio  que puede convertirse en un punto de entrada a una historia alternativa y diferente a la historia dominante.

Una de las cosas que recuerdo a menudo es la imagen de freno de mano cuando me viene la tentación de dar un consejo.  Recuerdo que el dar un consejo me coloca en la posición de poder y de experto.  En lugar de colocarme en una postura descentrada e influyente para favorecer la construcción de nuevas realidades desde las experiencias de mi consultante.

Cuando me inicie en narrativa, un concepto difícil de entender para mí, era el de deconstrucción. Precisamente el uso de este término en otros contextos  (culinarios) me ayudo a entender cuál era su significado. Esa nueva comprensión de la deconstrucción como la recuperación de lo no dicho abrió un abanico de preguntas en mis sesiones. No hablo de preguntas concretas, sino del aporte de nuevas direcciones o intenciones en mis preguntas. Esto me acerco más a conversaciones más fluidas porque tenía más clara hacia donde creía que  tenía que ir la conversación. 

Por otro lado, me siguen resonado mucho lad ideas sobre Foucault y el poder moderno. Me apetece mucho reflexionar de forma más amplia sobre este tema. Nuestra vida esta cruzada por discursos constantes que nos influyen y nos crean sufrimientos. El poder enriquecer una visión integrada de cómo trabajar con la deconstrucción de los discursos normalizadores y tener fluidez en conversar sobre estos con nuestros consultantes me parece muy interesante. 

Mònica Florensa Biescas

Psicóloga

Re-creant-se com l’au fènix

Facebooktwittergoogle_pluslinkedin

Aquest any la meva vida ha estat plena de canvis personals. Uns viscut amb alegria, d’altres han estat un procés estressant i d’altres fins i tot sentits amb tristesa.

També ha estat un any ple d’experiències compartides.

Porto 3 anys caminant amb la Mariangels Ferrer Duch anb el grup de supervisió on-line de terapia narrativa en espanyol. Esperem que molts més perquè ens omple de satisfacció i de moments meravellosos amb les membres del grup.

Fins i tot aquest estiu passat vam compartir amb el grup Un intensiu a Girona. Un cap de setmana ple de converses molt interessants.

Tenim la sort d’anunciar, que aquest mes que ve obrim col·laboracio amb l’associació española de terapia narrativa (Aeten) la qual certificarà les nostres sessions de supervisió.

Em compartit organització d’un intensiu a Barcelona amb Italo Latorre Gentoso de PRANAS Chile on vam treballar sobre les nostres conviccions, entre altres coses. Utilitzant la metàfora de la composició musical.

També estem plantant llavors a nous projectes amb col·laboracions amb Raquel Cuenca Capdevila, fisioterapeuta experta en el cos de la dona, i amb Daniel Prados Santolaria, terapeuta ocupacional.

Conjuntament estem preparant diferents tallers i formacions. Entre ells, treballarem sobre la identitat de la dona i sobre una nova masculinitat on els homes puguin sentir una identitat preferida de ser homes connectada amb els seus valors i el que es important per a ells .

També amb el Daniel estem preparant l’inici d’un grup de dol per després del estiu.

Des d’octubre la Raquel Cuenca i jo vam iniciar una formació d’anatomia Experiencial a Barcelona amb Tere Puig (HappyYoga) on treballem la percepció corporal i la seva connexió amb les emocions, el moviment,… El cos ens parla, seria una tercera escolta.

En la prinera, escoltem la història de les dificultats plena de discursos sobre com representa que hem de ser o com hem d’actuar o sobre les expectatives del que s’espera de nosaltres,…

La segona escolta, és la de la història alternativa. La que parla del que és important per nosaltres, la qual acostuma a no encaixar amb la història dominant o de les dificultats.

I potser la tercera, seria l’escolta del nostre propi cos. Aquesta ens enriqueix la informació sobre els efectes de les dues anteriors.

Tambe colaboraré amb Tere Puig en la formació de ioga i Familia. Concretament en el seminari de treball amb els adolescents. Compartiré la mirada de les pràctiques narratives amb les seves alumnes juntament amb Elisabet Vidal, professora de ioga amb adolescents.

Pas a pas, amb tots aquests aprenentatges, i a pesar de les dificultats, vaig andamiant per tal d’endinssar-me a nous territoris alternatius.

Enriquint velles col.laboracions i noves com amb Terapia narrativa Coyacan, que em donen diferents mirades i motivacions.

Obrint nous projectes personals , tantejant i a la vegada amb pas ferm.

Sent autocrítica i reflexionant en relació del que finalment és important per mi, per la meva vida, per la meva identitat professional i per la visió que vull tenir de mi mateixa.

Gràcies a totes les que m’acompanyeu en aquest camí de la vida i compartiu les meves esperances.

Una abraçada,

Mònica Florensa Biescas



Tractament del trauma des de la perspectiva narrativa al copc de Lleida

Facebooktwittergoogle_pluslinkedin

http://www.copc.cat/cursos/1378/Curs-Tractament-del-trauma-des-de-la-perspectiva-narrativa-

La teràpia narrativa correspon a un model de psicoteràpia desenvolupat per Michael White i David Epston ( terapeutes familiars) en els anys 80′ i 90′ a Austràlia i Nova Zelanda. Aquestes pràctiques estan interessades en els coneixements locals i les habilitats que les persones han desenvolupat per respondre en diferents moments de les seves vides. Promuen l’acció dins de la diversitat de formes de vida que cada persona prefereix. Les pràctiques de la teràpia narrativa esta informades des de les idees del construccionisme social, el post-estructuralisme i la postmodernitat. 
La intenció del curs és la de donar a conèixer les pràctiques narratives en el treball amb persones, famílies i comunitats que han patit esdeveniments traumàtics.
Farem èmfasi en la pràctica, es a dir, l’orientació de les sessions serà la traducció de les idees als contextos, problemàtiques i persones particulars amb les quals treballem. 
El curs constarà de dues parts. Per un costat, treballarem les idees claus per treballar amb el trauma des de la perspectiva narrativa. D’altra banda, treballarem amb l’arbre de la vida, una metodologia específica amb la qual es pot treballar amb adults, pares, persones amb discapacitats, nens, persones que conviuen amb el VIH, persones que pateixen càncer, refugiats,…

El curs constarà en un inici de quatres sessions de 5 hores de duració.
Durant el curs proporcionarem articles i capitols de llibre en format digital ( pdf) i material adicional relatiu als exercicis pràctics.
Esta dirigit a qualsevol persona vinculada en les àrees següents:
– Salut mental: ( psicoterapia, treball social, ocupacional, infermeria,…)
– Treball Comunitari.
– Educació.

Inici nou grup de supervisió de casos amb terapia narrativa a Lleida

Facebooktwittergoogle_pluslinkedin

Atelier Narratiu obre les inscripcions a un nou grup de supervisió i estudi en pràctiques narratives.

El grup es reunirà aproximadament cada 5-6 setmanes. La supervisió va a càrrec de  Mònica Florensa Biescas, professional  amb experiència en formació i supervisió en grups anb base en les pràctiques narratives.

Les sessions tindran un caràcter molt participatiu; l’objectiu principal residirà en treballar de forma pràctica conceptes narratius. És un grup de pràctica on treballarem amb els propis casos de les participants.

Va dirigit a psicòlegs, psiquiatres, metges, treballadors socials, mestres, terapeutes ocupacionals, educadors socials i a tot professional del sector social, educatiu i sanitari interessat en les pràctiques narratives. El grup ofereix la possibilitat als professionals amb orientació narrativa de mantenir-se connectats amb altres millorant i aprenent constantment.

El preu per sessió será de 35 €. Amb una duració per sessió de 1’5 hores. Primera sessió divendres 1 de març de 11:30 a 13 hores.

Podeu consultar la trajectoria formativa i profesional de la Mònica.

Persones interessades en rebre de forma personalitzada més informació posar-se en contacte amb:

Mònica Florensa de Atelier Narratiu

Tel. +34670354831

atelier.narratiu@gmail.com

www.ateliernarratiu.cat/

monicaflorensa.ateliernarratiu.cat/

The tree of life

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinEn esta ocasión os comparto un vídeo donde entrevistan a Ncazelo Ncube-Mlilo pionera del árbol de la vida.

Se trata de una metodología de las prácticas narrativas comunitarias para trabajar con el trauma en comunidad.

En una formación organizada por The Institute of narrative Therapy y riverbank, Ncazelo presentó un Tree of life mucho más versátil pudiéndolo utilizar también para trabajar con familias, parejas, burning, el trabajo con refugiados,…

Espero que disfrutéis del vídeo!!!

https://www.facebook.com/1532376715/posts/10217678886833927/

Mònica Florensa Biescas

Segona sessió al Copc de Lleida

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinAvui he tingut el plaer de donar la segona sessió al copc de Lleida.

En aquesta segona sessió han sorgit reflexions molt interessants.

De vegades en les converses ens podem quedar molt en quina tècnica et quedes o elegeixes per tal de poder ajudar aquella persona. Prendre consciència ens obre la mirada en recorda que l’important és l’escolta.

La pressió pels resultats, la pressió pel temps, la pressió per les expectatives que hi ha cap a nosaltres com a terapeutes,… ens fan caure en els vells hàbits i els vells discursos. Estem tant pendents de quina direcció vaig, enlloc d’escoltar els clients.

En canvi, la doble escolta i el deixar fora les expectatives de centrar la conversa únicament en el problema, ens aporta punts d’entrada a històries alternatives. El redefinir ens ajuda a que la persona pugui arribar a altres conclusions.

Ens fem conscients que no hem de donar res per suposat. Comentaris com “Bueno, com ja ho percep”. Les preguntes són el millor antídot a les suposicions i els consells.

En ocasions pensem que la pregunta no ha estat l’adequada o no arriba pel vocabulari utilitzat i era la intenció de la pregunta la que bloquejava la resposta. Tenir presents la nostra posició com a terapeutes descentrada però influient dona la responsabilitat de la conversa al terapeuta però l’agència personal al client, que és el que es troba al centre.

Amb totes aquestes reflexions, ja començant a preparar la pròxima sessió del 10 de novembre.

Una abraçada,

Mònica Florensa Biescas

De vuelta de Manchester

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinHemos pasado una semana muy intensa en Manchester con Ncazelo Ncube formándonos en un curso avanzado del árbol de la vida. Hemos visto diferentes formas de usar el árbol de la vida para poder trabajar en situaciones traumáticas en contextos muy diversos.
Ya de vuelta a casa toca ordenar apuntes, experiencias y tomar ventaja en nuestras intervenciones con las personas con las que tenemos el honor de trabajar.
Vimos como trabajar el trauma de forma individua, en pareja, con familias, con refugiados, niños, burnout,….
gracias Mariangels por tu hospitalidad y la de tu familia!
773f6113-1dc9-44c9-8d2c-6e6180a8bffa

Carta a nuestr@s participantes del intensivo de verano

Facebooktwittergoogle_pluslinkedinEn su sermón del domingo el padre Salat, físico, profesor y jesuita hablaba de cómo en el reino de Dios pasa como cuando siembra el grano en la tierra. De noche y de día, mientras el labrador duerma o este levantado, la semilla germina y crece sin saber él como.

Siguiendo con esa metáfora, nos preguntamos ¿cuáles son las semillas que hacen crecer las conversaciones en nuestra práctica diaria con nuestros clientes? ¿ podemos encontrar una tienda de semillas?

Pensamos que hay muchas semillas diferentes. Algunas pueden hacer que nuestras conversaciones influyan en nuestros clientes de forma que sin saber cómo (como una onda expansiva) los lleven de lo desconocido a lo que puede ser ser conocido de la mano de nuestra influencia.

Una de esas semillas podrían ser las miradas.
Esas miradas que dicen: adelante!
Otras podrían ser miradas de retos, retos que nos hacen crecer.

¿recordáis como aprendisteis a ir en bicicleta? ( eso no pasó por casualidad)

Cuando esa mirada habla a nuestros consultantes de que las cosas son posibles y de que todos tenemos habilidades tal vez sea esa, una de las semillas que hace que esas conversaciones cobren un sentido diferente.

Estamos pensando en todo esto y en cómo podemos crear espacios con miradas llenas de semillas durante nuestro intensivo de verano. Deseamos crear oportunidades donde se puedan desarrollar diversas semillas y dar movimiento a las palabras que surjan durante las conversaciones del fin de semana. El intensivo pertenecerá a cada participante cuando esas palabras sean engrosadas a través de un “re-telling” creativo. Podríamos llamarle un espacio de arte narrativo.

Este espacio se irá creando a través del movimiento, de un collage, de pintura, de poesía, de una frase o de una palabra. Lo haremos realidad entre actividades y en los descansos.

Os invitamos a traer material para esos espacios. Escoged algún trozo de papel que os guste, botones, llaves, cintas, cremalleras, colores o bien lo que se os ocurra que sea significativo y estéis dispuestas a compartir.

Abriremos espacios para que podáis proponer dilemas de vuestra práctica. La supervision será en grupo. Si alguna de vosotr@s sabe con antelación algo que quisiera presentar, nos puede adelantar un breve resumen por mail.

Al preparar vuestra maleta no olvidéis coger un saco de alegría, una bolsita de flexibilidad, una caja de sueños, oídos de doble escucha en pastillas y por lo demás algo como ropa cómoda, bañador, toalla para la ducha y para la piscina chanclas.

Nos vemos muy, muy pronto!!!!

Mònica y MaAngels

IMG_0588