Re-creant-se com l’au fènix

Facebooktwitterlinkedin

Aquest any la meva vida ha estat plena de canvis personals. Uns viscut amb alegria, d’altres han estat un procés estressant i d’altres fins i tot sentits amb tristesa.

També ha estat un any ple d’experiències compartides.

Porto 3 anys caminant amb la Mariangels Ferrer Duch anb el grup de supervisió on-line de terapia narrativa en espanyol. Esperem que molts més perquè ens omple de satisfacció i de moments meravellosos amb les membres del grup.

Fins i tot aquest estiu passat vam compartir amb el grup Un intensiu a Girona. Un cap de setmana ple de converses molt interessants.

Tenim la sort d’anunciar, que aquest mes que ve obrim col·laboracio amb l’associació española de terapia narrativa (Aeten) la qual certificarà les nostres sessions de supervisió.

Em compartit organització d’un intensiu a Barcelona amb Italo Latorre Gentoso de PRANAS Chile on vam treballar sobre les nostres conviccions, entre altres coses. Utilitzant la metàfora de la composició musical.

També estem plantant llavors a nous projectes amb col·laboracions amb Raquel Cuenca Capdevila, fisioterapeuta experta en el cos de la dona, i amb Daniel Prados Santolaria, terapeuta ocupacional.

Conjuntament estem preparant diferents tallers i formacions. Entre ells, treballarem sobre la identitat de la dona i sobre una nova masculinitat on els homes puguin sentir una identitat preferida de ser homes connectada amb els seus valors i el que es important per a ells .

També amb el Daniel estem preparant l’inici d’un grup de dol per després del estiu.

Des d’octubre la Raquel Cuenca i jo vam iniciar una formació d’anatomia Experiencial a Barcelona amb Tere Puig (HappyYoga) on treballem la percepció corporal i la seva connexió amb les emocions, el moviment,… El cos ens parla, seria una tercera escolta.

En la prinera, escoltem la història de les dificultats plena de discursos sobre com representa que hem de ser o com hem d’actuar o sobre les expectatives del que s’espera de nosaltres,…

La segona escolta, és la de la història alternativa. La que parla del que és important per nosaltres, la qual acostuma a no encaixar amb la història dominant o de les dificultats.

I potser la tercera, seria l’escolta del nostre propi cos. Aquesta ens enriqueix la informació sobre els efectes de les dues anteriors.

Tambe colaboraré amb Tere Puig en la formació de ioga i Familia. Concretament en el seminari de treball amb els adolescents. Compartiré la mirada de les pràctiques narratives amb les seves alumnes juntament amb Elisabet Vidal, professora de ioga amb adolescents.

Pas a pas, amb tots aquests aprenentatges, i a pesar de les dificultats, vaig andamiant per tal d’endinssar-me a nous territoris alternatius.

Enriquint velles col.laboracions i noves com amb Terapia narrativa Coyacan, que em donen diferents mirades i motivacions.

Obrint nous projectes personals , tantejant i a la vegada amb pas ferm.

Sent autocrítica i reflexionant en relació del que finalment és important per mi, per la meva vida, per la meva identitat professional i per la visió que vull tenir de mi mateixa.

Gràcies a totes les que m’acompanyeu en aquest camí de la vida i compartiu les meves esperances.

Una abraçada,

Mònica Florensa Biescas



Inici nou grup de supervisió de casos amb terapia narrativa a Lleida

Facebooktwitterlinkedin

Atelier Narratiu obre les inscripcions a un nou grup de supervisió i estudi en pràctiques narratives.

El grup es reunirà aproximadament cada 5-6 setmanes. La supervisió va a càrrec de  Mònica Florensa Biescas, professional  amb experiència en formació i supervisió en grups anb base en les pràctiques narratives.

Les sessions tindran un caràcter molt participatiu; l’objectiu principal residirà en treballar de forma pràctica conceptes narratius. És un grup de pràctica on treballarem amb els propis casos de les participants.

Va dirigit a psicòlegs, psiquiatres, metges, treballadors socials, mestres, terapeutes ocupacionals, educadors socials i a tot professional del sector social, educatiu i sanitari interessat en les pràctiques narratives. El grup ofereix la possibilitat als professionals amb orientació narrativa de mantenir-se connectats amb altres millorant i aprenent constantment.

El preu per sessió será de 35 €. Amb una duració per sessió de 1’5 hores. Primera sessió divendres 1 de març de 11:30 a 13 hores.

Podeu consultar la trajectoria formativa i profesional de la Mònica.

Persones interessades en rebre de forma personalitzada més informació posar-se en contacte amb:

Mònica Florensa de Atelier Narratiu

Tel. +34670354831

atelier.narratiu@gmail.com

www.ateliernarratiu.cat/

monicaflorensa.ateliernarratiu.cat/

Segona sessió al Copc de Lleida

FacebooktwitterlinkedinAvui he tingut el plaer de donar la segona sessió al copc de Lleida.

En aquesta segona sessió han sorgit reflexions molt interessants.

De vegades en les converses ens podem quedar molt en quina tècnica et quedes o elegeixes per tal de poder ajudar aquella persona. Prendre consciència ens obre la mirada en recorda que l’important és l’escolta.

La pressió pels resultats, la pressió pel temps, la pressió per les expectatives que hi ha cap a nosaltres com a terapeutes,… ens fan caure en els vells hàbits i els vells discursos. Estem tant pendents de quina direcció vaig, enlloc d’escoltar els clients.

En canvi, la doble escolta i el deixar fora les expectatives de centrar la conversa únicament en el problema, ens aporta punts d’entrada a històries alternatives. El redefinir ens ajuda a que la persona pugui arribar a altres conclusions.

Ens fem conscients que no hem de donar res per suposat. Comentaris com “Bueno, com ja ho percep”. Les preguntes són el millor antídot a les suposicions i els consells.

En ocasions pensem que la pregunta no ha estat l’adequada o no arriba pel vocabulari utilitzat i era la intenció de la pregunta la que bloquejava la resposta. Tenir presents la nostra posició com a terapeutes descentrada però influient dona la responsabilitat de la conversa al terapeuta però l’agència personal al client, que és el que es troba al centre.

Amb totes aquestes reflexions, ja començant a preparar la pròxima sessió del 10 de novembre.

Una abraçada,

Mònica Florensa Biescas

De vuelta de Manchester

FacebooktwitterlinkedinHemos pasado una semana muy intensa en Manchester con Ncazelo Ncube formándonos en un curso avanzado del árbol de la vida. Hemos visto diferentes formas de usar el árbol de la vida para poder trabajar en situaciones traumáticas en contextos muy diversos.
Ya de vuelta a casa toca ordenar apuntes, experiencias y tomar ventaja en nuestras intervenciones con las personas con las que tenemos el honor de trabajar.
Vimos como trabajar el trauma de forma individua, en pareja, con familias, con refugiados, niños, burnout,….
gracias Mariangels por tu hospitalidad y la de tu familia!
773f6113-1dc9-44c9-8d2c-6e6180a8bffa

Carta a nuestr@s participantes del intensivo de verano

FacebooktwitterlinkedinEn su sermón del domingo el padre Salat, físico, profesor y jesuita hablaba de cómo en el reino de Dios pasa como cuando siembra el grano en la tierra. De noche y de día, mientras el labrador duerma o este levantado, la semilla germina y crece sin saber él como.

Siguiendo con esa metáfora, nos preguntamos ¿cuáles son las semillas que hacen crecer las conversaciones en nuestra práctica diaria con nuestros clientes? ¿ podemos encontrar una tienda de semillas?

Pensamos que hay muchas semillas diferentes. Algunas pueden hacer que nuestras conversaciones influyan en nuestros clientes de forma que sin saber cómo (como una onda expansiva) los lleven de lo desconocido a lo que puede ser ser conocido de la mano de nuestra influencia.

Una de esas semillas podrían ser las miradas.
Esas miradas que dicen: adelante!
Otras podrían ser miradas de retos, retos que nos hacen crecer.

¿recordáis como aprendisteis a ir en bicicleta? ( eso no pasó por casualidad)

Cuando esa mirada habla a nuestros consultantes de que las cosas son posibles y de que todos tenemos habilidades tal vez sea esa, una de las semillas que hace que esas conversaciones cobren un sentido diferente.

Estamos pensando en todo esto y en cómo podemos crear espacios con miradas llenas de semillas durante nuestro intensivo de verano. Deseamos crear oportunidades donde se puedan desarrollar diversas semillas y dar movimiento a las palabras que surjan durante las conversaciones del fin de semana. El intensivo pertenecerá a cada participante cuando esas palabras sean engrosadas a través de un “re-telling” creativo. Podríamos llamarle un espacio de arte narrativo.

Este espacio se irá creando a través del movimiento, de un collage, de pintura, de poesía, de una frase o de una palabra. Lo haremos realidad entre actividades y en los descansos.

Os invitamos a traer material para esos espacios. Escoged algún trozo de papel que os guste, botones, llaves, cintas, cremalleras, colores o bien lo que se os ocurra que sea significativo y estéis dispuestas a compartir.

Abriremos espacios para que podáis proponer dilemas de vuestra práctica. La supervision será en grupo. Si alguna de vosotr@s sabe con antelación algo que quisiera presentar, nos puede adelantar un breve resumen por mail.

Al preparar vuestra maleta no olvidéis coger un saco de alegría, una bolsita de flexibilidad, una caja de sueños, oídos de doble escucha en pastillas y por lo demás algo como ropa cómoda, bañador, toalla para la ducha y para la piscina chanclas.

Nos vemos muy, muy pronto!!!!

Mònica y MaAngels

IMG_0588

Sueños detrás de nuestros grupos de supervisión narrativa

FacebooktwitterlinkedinEn una de nuestras reuniones con Mariangels Ferrer Duch decidimos grabar una serie de vídeos hablando sobre nuestros grupos de supervisión narrativa.
Este es uno de ellos. En él hablamos de que intención hubo detrás de crear nuestros grupos de supervisión narrativa.
La primera de ellas, fue la necesidad de práctica, práctica, práctica, que vimos que hacía falta. La terapia narrativa en nuestro país se ha desenvolupado mucho desde la teoría. El problema entonces está cuando la quieres poner en práctica.
Las prácticas narrativas no son una serie de técnicas aisladas las cuales podemos usar sin una epistemologia de base. Son mucho más que eso. Son una manera de ve el mundo, de ver a las personas que nos consultan, de mantener conversaciones, de intenciones, de ética,….
Todo eso para integrarlo en nuestro trabajo diario necesita, como tanto nos decía nuestro estimado Michael White, necesita de práctica, práctica, práctica. Y eso es lo que mensualmente tratamos de ofrecer en nuestras sesiones grupales online.
Un abrazo,
Mònica Florensa Biescas
Atelier Narratiu

Reservando plaza “tree of life”

FacebooktwitterlinkedinBueno,
Reserva hecha!!! En junio vamos a Manchester a trabajar viendo nuevas posibilidades de uso con el tree of life desde diferentes contextos. Es un training organizado conjuntamente por the institute of narrative therapy y riverbank.

Con muchas ganas de ampliar experiencias con compañer@s de diferentes nacionalidades de mano de Ncazelo Ncube-Mlilo!!!CC335DCB-A024-4FD6-BCDD-548409096D7E

D2FF3DF6-F06D-4C46-A86C-1F98516D5AE5

FF4DE648-B2EC-46FB-ABFB-EF2E6D67673A

0C7C1E4E-D84C-41B7-A2CF-05BADC1E4865

Última plazaaaaa!!!!

FacebooktwitterlinkedinCompañer@s! Aunque nos parece increíble, a estas alturas solo nos queda una plaza libre a para nuestro intensivo de supervisión de este verano. Recordad que será del 21 al 23 de julio.
Si necesitáis más información, podéis poneros en contacto conmigo o llamando al 670354831 o nanadamone un mail a atelier.narratiu@gmail.com

Gracias por vuestra confianza!!!
Besos,
Mònica Florensa